Lloc de residència: La Casa dels Entremesos, Barcelona.
Època d’origen: Alta Edat Mitjana (contemporanis de Pere II “el Gran”, gegant de Sant Pere de les Puel·les). 1285
Edat: Tècnicament, entre 700 i 750 anys.
Ocupació: Noble refinat i escuder eixerit.
Desitjos: Donar a conèixer gegants, nans, capgrossos i bèsties a totes les persones, i especialment als nens i nenes. Explicar els secrets més ben guardats de La Casa dels Entremesos.
Hostalric és fill de noble que viu convençut que no s’han de fer grans esforços per viure bé, doncs un noble ha de ser atès i cuidat pels seus servents. Com a propietari i principal habitant de La Casa dels Entremesos li encanta fer d’amfitrió.
Personatge prestigiós i influent de la ciutat. exigeix que els convidats siguin atesos amb excel·lència. Les figures han d’estar ben netes, el terra relluent i el pati ple de flors. El problema que té Hostalric és que no ha treballat mai i com a bon noble no sap fer res per ell mateix. Ni passar l’escombra al pati ni treure la pols a les figures.
Com a bon vividor sol despertar-se cap al migdia de manera que quan rep una visita ha de fer un esforç terrible llevant-se a les deu del matí. La manca de costum fa que sempre s’adormi i rebi als visitants amb les lleganyes als ulls.
Afortunadament, el bo de Sebastida se n’ocupa de tot. Sebastida és l’escuder i home de confiança d’Hostalric. Eixerit, trempat i simpàtic, coneix cada racó de palau i cada detall de gegants, capgrossos, nans i bèsties. Amb gran paciència resulta ser un bon amic per a Hostalric, el qual pensa que La Casa dels Entremesos acull a tantes persones gràcies a ell.
Sebastida, fent una feina de formiga i sense demanar mai mèrits, rep els visitants, neteja les figures, narra històries i llegendes, explica anècdotes als curiosos i, sobretot, aconsegueix que els infants passin un matí inoblidable envoltats de fantasia.
No es coneix la procedència familiar de Sebastida més enllà que de ben petit va espavilar-se per tirar endavant. El carrer i les tavernes van ser la seva escola, és per això que els carrerons de Ciutat Vella no són cap misteri per a ell.
Amb tots aquests elements conformen una parella difícil d’oblidar. Hostalric, home fràgil i de porcellana, sempre amb el mocador a la ma per cuidar el refredat. Sebastida, fort com un roure, sempre amb el drap a la ma per cuidar gegants i bèsties.
L’exposició permanent de La Casa dels Entremesos té les portes obertes a tothom gràcies a aquests dos personatges.
L’Esqueix Cooperatiu 